La icona: rostre humà de Déu

Com ha d'ésser mirada una icona? -Es pregunta l'autora-. Ha de servista -contesta- en la seva dimensió hist.rica i com a obra d'art i,sobretot, ha de ser vista -segueix l'autora- en el seu aspectecontemplatiu. Per aix. cal apropar-s'hi amb un silenci profund irespectuós, amb la senzillesa i el cor obert de qui es troba davantdel misteri i se n'amara, tot deixant-se comprometre i transformar,tot acollint i irradiant la llum que hi percep. De fet, l'entusiasme i la pr?ctica artística de l'autora en aquesta escola pl?stica ireligiosa fa que el llibre superi amb escreix uns objectius puramentdescriptius o t?cnics. L'autora no s'interessa tant per elaborar unaobra formalment científica o per construir un treball amb uns c?nonsprofessionals, d'acord amb la convenció acad?mica, com per expressarles emocions est?tiques i espirituals que experimenta davant d'unaicona i per edificar, sobre els seus sentiments i el seu impuls decreació artística, un llibre que doni a con?ixer la icona des de totsels punts de vista, integrats en la dimensió religiosa i transcendent. Darrera de la icona hi ha una teologia i una mística i el lector enprendr? prou consci?ncia.